Hi ha certs dispositius externs que necessiten connectors especials que la placa mare no posseeix, pel que han de ser proporcionats per les targetes d'expansió. Aquest és el cas del monitor, la connexió es realitza a través d'un connector VGA, proporcionat per una targeta específica anomenada targeta de vídeo o targeta gràfica. D'altra banda, hi ha certs dispositius que són, físicament, targetes d'expansió, que també poden connectés a les ranures lliures de la placa base; tal és el cas de la targeta de so, del mòdem intern, de la targeta de xarxa, etc. Aquestes targetes proporcionen nous connectors externs en els quals connectar dispositius específics com altaveus, micròfon, cable de línia telefònica, etc. Ranures d'expansió i controladors Perquè els dispositius connectats a una targeta d'expansió puguen funcionar, han de realitzar dues operacions bàsiques:
- Connectar la targeta d'expansió a un sòcol (ranura d'expansió) lliure, que siga compatible amb la targeta.
- Configurar la pròpia targeta, acció que consisteix a proporcionar al sistema operatiu el conjunt d'instruccions, anomenat controlador o driver, necessari perquè puga controlar-la.
Depenent de la placa base, existiran diversos tipus de sòcols en els quals connectar targetes d'expansió, sent els més freqüents:
- ISA. És el sòcol més antic; és llarg i està dividit en dues parts.
- PCI. Aquest sòcol és més curt que e l ISA i ofereix més rapidesa de transferència; a més, possibilita la tecnologia Plug & Play. Ja es disposa de variants d'aquests sòcols amb més prestacions, com són els PCI-X i els PCI-Express.
- AGP. Aquest sòcol és específic per a les targetes de vídeo; ofereix velocitats molt superiors a les dels sòcols anteriors.
Cada vegada són més freqüents les plaques base que porten incorporades la targeta de vídeo, de so, el mòdem i la targeta de xarxa, pel que són elles mateixes les que proporcionen els connectors externs per altaveus, micròfon ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada