Molts dels dispositius de l'ordinador (sobretot els interns) es connecten a la placa base mitjançant els connectors interns específics. La majoria dels dispositius externs, a l'estar fora de la CPU, han de connectar-se a través de connectors externs o ports que, habitualment, estan situats a la part posterior de l'ordinador.
Connectors específics
Hi ha alguns dispositius de l'ordinador, com, per exemple, el teclat i el ratolí, que es connecten a l'ordinador a través d'uns connectors específics, que estan implementats a la placa base. Com tots dos connectors són similars, solen estar identificats mitjançant algun símbol gràfic o color. Actualment, es disposa de teclats i ratolins sense fils que no necessiten cables per connectar-se a l'ordinador, ja que transmeten la informació per infrarojos (IR). També s'han popularitzat els teclats i ratolins amb connexió al port USB. A la figura adjunta es poden veure els següents cables de connexió. D'esquerra a dreta: firewire, USB, PS2 de teclat, PS2 de ratolí, de monitor i d'impressora.
Ports de comunicació
Alguns dels connectors existents a l'ordinador reben el nom de ports de comunicació, terme que engloba un conjunt de connectors genèrics que poden assumir diferents dispositius externs. Antigament, els ports de comunicació els proporcionava una targeta d'expansió connectada a la placa mare, però, actualment, són les pròpies plaques base les que els proporcionen. Hi ha diferents tipus de ports, sent els ports sèrie, paral·lel, USB, Firewire i infrarojos els més freqüents.
- Ports sèrie: transfereixen la informació de forma lenta, per la qual cosa s'utilitzen per connectar el ratolí o altres dispositius que no necessiten transferir molta informació alhora. L'avantatge d'aquests ports és que permeten connectar dispositius que estiguen allunyats de la CPU. L'habitual és que hi hagi dos ports sèrie, que es nomenen com COM1 i COM2.
- Ports paral·lel: transfereixen més quantitat d'informació que un port sèrie (1 octet en comptes de 1 bit), motiu pel qual se solen utilitzar per connectar dispositius amb major transferència d'informació, com, per exemple, les impressores i els scanners. La diferència pel que fa als ports sèrie és que disposen d'un nombre superior de canals interns destinats al bus de dades, encara que això també genera un petit inconvenient: els cables de connexió no poden ser molt llargs per les interferències que es creen entre aquests canals. Un ordinador sol tenir un sol port paral·lel, nomenat com LPT1.
- Ports USB: són ports sèrie de gran velocitat de transferència d'informació que, a més, permeten connectar fins a 127 dispositius en cadena, un rere l'altre. Una altra característica fonamental és que permeten connectar i desconnectar dispositius sense necessitat d'apagar l'ordinador. Els ports USB han evolucionat des de l'USB 1.0, o USB 1.1, fins al USB 3. La diferència principal és la taxa de transferència d'informació, passant des dels 1,5 Mbps inicials, pels 12 Mbps dels ports USB 1.1 pels 480 Mbps en els ports USB 2, fins als 5Gb en els ports USB 3.
- Ports IEEE1394, FireWire o i.Link: els ports IEEE1394 són un nou estàndard amb una velocitat de transferència similar als ports USB 2 (400 Mbps); també es caracteritza per permetre connectar i desconnectar els dispositius sense necessitat d'apagar l'ordinador. Solen utilitzar-se per transferir vídeo, per exemple, des d'una càmera de vídeo digital.
- Ports infrarojos (IrDA): Els ports IrDA permeten connectar dispositius sense necessitat de fer-ho mitjançant cap cable; la seva velocitat de transferència és menor que la dels ports USB i Firewire, aconseguint 4 Mbps com a màxim. Aquests ports es solen utilitzar per intercanviar informació amb ordinadors de butxaca, PDA, telèfons mòbils, etc.
- Port HDMI: Es tradueix per interfase multimèdia d'alta definició. Utilitzat per a la comunicació simultània d’àudio i vídeo, actualment amb un ample de banda de fins a 18 Gbits/s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada