Codificació de la informació II

Sistema binari

Un bit (BInary digiT) és la unitat mínima d'informació. Es pot representar de forma numèrica amb els valors 0 o 1.Es molt adequada per als ordinadors, ja que l'electrònica distingeix fàcilment ambdós estats: pas/no pas de corrent, engegat/apagat.Codifica a base d'uns i zeros. A cada unitat bàsica d'informació a codificar se li assigna una seqüència d'igual llargària d'uns i zeros.
Exemple Tabla ASCII  (American Standard Code for Information Interchange). A cada lletra o símbol se li assigna una seqüència diferent de 7 xifres binàries( s'ha estès a 8 xifres per a incloure símbols propis de cada idioma)

TAULA ASCII
A	01000001	H	01001000	Ñ	10100101	U	01010101
B	01000010	I	01001001	O	01001111	V	01010110
C	01000011	J	01001011	P	01010000	W	01010111
D	01000100	K	01001100	Q	01010001	X	01011000
E	01000101	L	01001101	R	01010010	Y	01011001
F	01000110	M	00101101	S	01010011	Z	01011010
G	01000111	N	01001110	T	01010100

Exemple de codificació:
HOLA equivaldria a 01001000 01001111 01001101 01000001

Bit:

Un bit és la unitat més xicoteta de dades que fa servir un ordinador. Es pot utilitzar per representar dos estats de la informació, com ara Si o No.

Byte:

Un byte és igual a 8 bits. Un byte pot representar 256 estats d'informació, per exemple, números o una combinació de números i lletres. 1 Byte podria ser igual a un caràcter. 10 Bytes podrien ser igual a una paraula. 100 Bytes seria igual a una sentència mitjana.

Kilobytes(KB):

Un kilobyte és d'aproximadament 1.000 bytes, en realitat equival a 1.024 bytes, depenent del que s'utilitze com a definició. 1 kilobyte seria igual a aquest paràgraf que està llegint, mentre que 100 kilobytes seria igual a una pàgina sencera.

Megabyte(MB):

Un megabyte és aproximadament 1.000 kilobytes. En els primers dies de la computació, 1 megabyte es considera que és una gran quantitat de dades. En aquests dies amb un disc dur de 500 gigabytes de capacitat de ser un equip comú, un megabyte no sembla ser molt més. Un d'aquests vells discos de 3-1 / 2 polzades pot contenir 1,44 megabytes o l'equivalent d'un petit llibre. 100 megabytes de celebrar un parell de volums d'enciclopèdies. 600 megabytes és sobre la quantitat de dades que càpiga en un disc CD-ROM.

Gigabyte(GB):

Un gigabyte és aproximadament 1.000 megabytes. Un Gigabyte segueix sent un terme molt comú que s'utilitza en aquests dies quan es refereix a l'espai en disc o unitat d'emmagatzematge. 1 gigabyte de dades és gairebé el doble de la quantitat de dades que un CD-ROM pot emmagatzemar. Però és al voltant de mil vegades la capacitat d'un disquet 3-1 / 2. 100 gigabytes podrien contenir tot el sòl de la biblioteca de revistes acadèmiques.

Terabyte(TB):

Un terabyte és aproximadament un bilió de bytes o 1.000 gigabytes. Hi va haver un temps en que mai vaig pensar que veuria un disc dur d'1 terabyte, ara un i dues unitats terabyte són les especificacions normals per a molts dels nous equips. Per posar-ho en perspectiva, un terabyte podria contenir prop de 3,6 milions d'imatges 300 Kilobyte o potser al voltant de 300 hores de vídeo de bona qualitat. Un terabyte podria contenir 1.000 còpies de l'Enciclopèdia Britànica. Deu terabytes podria contenir una col·lecció impresa de la Biblioteca del Congrés. Això és una gran quantitat de dades.

Codificació de la informació I

La codificació es el procés de representar símbols o seqüències d'un alfabet mitjançant els símbols o seqüències d'un altre. Per a que la informació puga ser tractada de manera automàtica mitjançant ordinadors s'ha de representar de manera acurada.
A la informàtica s'empra el sistema binari o base 2.
Normalment nosaltres utilitzem l'alfabet, el sistema decimal, Braile, Morse.
Un bon sistema de codificació es aquell que assigna a tot símbol de l'alfabet a ser codificat el mateix numero de símbols sota el qual es codifica. Si s'assignen seqüències de llargària fixa es pot interpretar correctament la informació sense errors.

Així doncs podem deduir que els ordinadors no saben sumar i restar, només entenen de 0 i 1. Com es possible que quan s'escriu una "A" a l'ordinador, aquest sàpiga interpretar-la, doncs peel que hem vist abans. Aquesta A es codifica a valors que l'ordinador entén. Per saber-ne més continua amb la següent entrada del bloc.

Història de la informàtica

A la unitat didàctica que tracta sobre "L'ordinador i els seus components" el primer que es vorà serà d'on ve tot el que envolta a la informàtica. Per a entendre d'on anem, hem de saber d'on venim. Açò reflectit a l'àmbit de la informàtica es pot veure a la següent taula:

Any		Esdeveniment
1946		Es crea ENIAC, considerada com la primera computadora del món.
1962		J.C.R. Licklider pensa amb la primera xarxa el que avui coneixem com Internet.
1981		IBM introdueix la primera computadora personal donant-li el nom que hui en dia coneixem com a PC.
1984		Steve Jobs i Apple debuten amb el Macintosh. Es caracteritza per una caixa xicoteta amb un botó que s'anomena "ratolí".
1985		Bill Gates i Microsoft llancen el primer Windows que canvia per complet el concepte de computadora.
1997		L'ordinador de IBM Deep Blue derrota al campió mundial d'escacs Garry Kasparov.
1998		Larry Page and Sergey Brin desenvolupen la nova màquina de cerca a la xarxa anomenada Google.
2007		Apple trau l' IPhone. IPhone no es només un telèfon si no també una computadora que pot executar aplicacions.

Al següent enllaç (en anglès) podeu trobar de forma més acurada la història de la informàtica: Història de la informàtica.